Eixa gent menuda...
06/09/2006
Els Donyets, o també anomenats Duendos, són criatures molt semblants al follet, però aquestos vesteixen faixa i xupetí, i viuen també a les cases. En comptes de barretina porten un mocador nuat amb un picarol a la punta.
Els Gambutzins són follets que prenen forma d'ocellots negres i no els agrada sortir de dia. Les nits més fosques volen en grups damunt els boscos i ciutats. Si pareu bé l'orella quan es fa fosc els sentireu respirar de manera molt sorollosa. Cal evitar-los la nit de Sant Joan, doncs són especialment aterradors. Se'ls anomena també gambos i gamusins.
El follet, cameta coixa, gateta negra, mà peluda,... i molts altres noms que rep segons la contrada, és un personatge molt estès dins la mitologia popular de les nostres comarques, i amb qualsevol d'aquestos noms pot trobar-se a quasi tota la geografia de les terres de parla catalana. Tenen la pinta d'un homenet, com de frarot barbut, amb una barretina roja i una expressió a la cara entre desafiant i juganera. Eren estimats per la bona gent, per els xiquets,... hom els deixava una jerra de mel, una panera amb fruites o una safateta amb pastissos casolans. Els follets donaven gra a les bèsties, agranàven, feien els llits, però a canvi es dedicaven a molestar a aquella persona que ho havia d'haver fet. No se sabia com guanyar-los ni com perdre'ls: a vegades si tot ho trobaven bé, ho capgiraven tot.
A vegades, per treure'ls, s'escampaven pels passadissos i corredors de la casa grans de mill o d'escaiola, per tal que, preocupats per endreçar-los, es cansaren i marxaren.
Els nostres genis menuts estan segurament emparentats amb els penats i lars romans, o els silfs i gnoms de les muntanyes nòrdiques, o amb els nans miners que custodiaven els tresors subterranis. Però els nostres genis menuts tenen un caire més casolà: viuen a les cases amb la gent, són d'un tarannà trapasser i bromista però no són venjatius ni cruels.
On son hui els follets? No ho sabem, però difícilment sabrien circular pels nostres pisos estrets, sense racons, ni secrets, ni misteris, amb el televisor tot el dia engegat, sense llocs d'ombra, sense el caliu de la llar de foc, sense portes que grinyolen, ni escletxes per on xiule el vent...
El civisme contra el feixisme
10/08/2006
Hola companys, aquesta tarda he sortit de casa per donar una volta en bici al poble, passant per uns carrers muntant al poliesportiu d'Ontinyent he vist les parets pintades amb frases com 'Moros no' 'Viva españa!' 'Skinheads la Vall', esvàstiques, creus feixistes... etc etc.
Vista tal merda a les parets del meu poble he seguit el meu camí amb tranquilitat per la circumvalació, passant el preciós pont del Salt del Bou, i arribant al supermercat Vidal de nova planta en Sant Rafel, on he comprat un candao i alguns marcs de fusta per grabats... He seguit donant-li voltes al cap amb el tema dels nazis, i finalment he baixat cap a l'Ajuntament, on he accedit amb la intenció de denunciar aquesta inmundícia. Dit i fet, he accedit a la planta baixa, on a mà esquerra hi ha una oficina amb agents de la policia local, als quals me dirigit i m'han atés amb amistosa formalitat, i en valencià, que estem a les comarques centrals... quina sort!
Abans de dir el carrer on he trobat aquelles pintades els policies ja sabien a que em referia i on estàven, també el que possava, després m'han demanat el nom, cognoms i dni que han anat apuntant a un ordinador. M'han dit que ho pasarien a obres i ja ho arreglarien ells.
Doncs bé, parlant amb més gent, i amb mon pare, m'han dit que eixes pintades ja porten allà tot l'estiu, i es veu que ningú ha fet res per llevar-les, fins i tot la propia policia, l'ajuntament amb PSPV, BLOC i EU, i tothom, en té coneixement des del primer dia i ningú havia dit ni mu ni havia menejat cap dit. He hagut de ser jo, que he estat currant i no m'he adonat d'aço per no haver pogut ni sortir a fer un café en tot aquest temps, el que ha tingut que donar l'alarma 15 o 20 dies després de que algún grupet de inexperts prototips de feixista d'uns 14 anys ben coneguts en aquest poble pintaren les seves oracions en cases de veïns i botigues, que es veu que, tampoc han dit ni mu, com esperant que ho faja altre amb total pasivitat i inmobilisme.
Acollonant, veurem ara el que tarden en borrar-les o tapar-les, si no, ja ho tinc clar, ho faré jo mateix, perquè són totalment insultives per a qualsevol humà amb dos dits de front.
Castellano Valencià 
