Castellano Valencià
Castellano Valencià
Aquesta es una historia verdadera que li va ocorre al amic d'un amic meu. En una nit fosca amb una tronada prou important, dos homes de negocis tornaven d'una reunió per una carretera secundaria. La reunió havia acabat aviat, pel que els dos companys havien aprofitat per anar a un bar abans de tornar a casa. Martí, que conduïa el cotxe, tan sols havia begut cervesa sense alcohol ja que, mai bevia si havia d'agafar el cotxe. Miquel, per altra banda, duia una castanya important i anava tot el viatge contant acudits. Al principi Martí el va trobar molt graciós i se'n reia, però al cap de mitja hora Miquel havia començat a repetir-se i començava a ser prou pesat.
Martí va agafar una sortida de l'autopista i va entrar en una carretera secundaria on de normal era estrany creuar-se amb ningú. Mentre el seu company continuava fent els mateixos acudits de tota la nit, Martí havia optat per ficar un cd de música per tal de deixar d'escoltar-lo.
Amb la musica de l'orquestra simfònica de Viena apagant la veu del company es va fer prou més fàcil el viatge perquè, a més, el trajecte era prou avorrit. La carretera era una successió de rectes llarguísimes amb alguna curva cada molt de temps i, a més, no hi havien cases prop, només foscor.
Després de la recta més llarga, Martí sabia que venia una curva perillosa, per això va començar a disminuir la velocitat prou abans d'arribar-hi. Hi havia que anar molt en comte per aquesta carretera, ja que la monotonia d'aquesta havia fet refiar-se a molta gent i confiar-se i s'havien comés diversos accidents mortals.
Martí va agafar per fi la curva amb una velocitat molt prudent tot i que se la coneixia de memòria, però a la meitat d'aquesta va tenir un ensurt, una xica jove feia autostop baix la pluja. Les rodes del cotxe van cridar i aquest es va aturar davant mateix de la noia.
Miquel va protestar per la frenada ja que ell no havia vist la xica, però al veure Martí tot blanc mirant cap a la seva finestra, es va girar per veure el que estava mirant. No hi veia res, donat que la pluja queia amb molta força, així que va baixar el cristall per mirar a fora del cotxe. Quan va treure el cap va veure una noia jove d'uns vint anys, amb un cabell negre i llarg que li tapava la cara i, malgrat l'aigua que queia, estava totalment inmòvil.
El cor de Martí va semblar que s'aturava, però Miquel no es va inmutar i va voler fer-se el simpàtic amb la jove.
Uf, que por! No seràs la xica de la curva, no?
La xica va donar un pas enrere i en alçar el cap va deixar veure entre els cabells negres un rostre blanc i molt pàl·lid.
Vinga munta i així ens contes com vas tenir l'accident.
Després d'aquestes paraules la xica va escridassar “Imbècil!” i va desapareixer davant els seus ulls.
El cos de Miquel va cremar tot l'alcohol en un segon mentre Martí xafava fort l'accelerador i sortia de la curva a tota pressa amb el risc de patir una accident, donada la velocitat , que no es va produir.
Estàs boig? Tu saps el que acabes de fer? Acabes d'amoïnar un esperit!.
Joder, que jo també m'he dut un bon ensurt. Accelera i no pares fins arribar a casa
Tranquil que no ho faré.
Van tardar cinc minuts en tornar a obrir la boca, fins que Miquel va esclatar a riure.
Ja, ja, ja. Es la segon llegenda urbana que desbarate.
Com?
Si. que es la segon llegenda urbana que desbarate.
Pots explicar-te millor?
Clar. Ocorre que, quan era menut vivia a la casa dels meus avis al camp sense llum elèctrica i una nit, mentre ma mare anava a donar-me el pit, una serp es va interposar entre ma mare i jo per tal de beure la llet de ma mare. Però, segons conta ma mare, jo vaig agafar la serp com si fora una joguina i la vaig llançar al terra. Ma mare en adonar-se'n va escridassar i la serp va mirar de fugir per on havia vingut però el gos de la casa la va matar.
I et fa gracia això?
Home, es curiós.
Martí no volia parlar més del assumpte. Ell havia sigut tota la vida molt supersticiós i no li agradaven res aquestes histories estranyes. A més, estava encara massa asustat per haver vist un fantasma i tan sols tenia ganes d'arribar a casa.
Miquel era molt diferent. A ell, com que la vida sempre li havia vingut de cara, li agradava riure-se'n de tot. Li donava poca importància a les coses més importants i a la inversa. Per això, l'encontre que havia tingut havia acabat resultant una anècdota graciosa per ell.
En arribar a la casa del Miquel, Martí li va demanar que mirara de no fer gracies de l'assumpte i aquest va acceptar, tot rient. Una vegada Miquel s'havia acomiadat i havia tancat la porta del cotxe, Miquel s'en va recordar de que havia de fer-li memòria al seu company del proper viatge i el va cridar mentre baixava la finestra.
Ei! Recorda que demà passat vindre a les vuit a replegar-te i se'n anirem a la reunió a Caracas.
El cotxe va sortir sense esperar la resposta. El seu conductor volia arribar a sa casa el més aviat possible. Aquella seria una nit molt llarga per ell. No seria així per l'altre implicat en la historia que, de forma ben distinta, quedaria dormit en caure al llit.
Dos dies després, i molt més tranquil, Martí es va llevar molt d'hora per tal de no fer tard a la cita amb el Miquel. Va esmorzar amb molta tranquil·litat ja que tenia temps de sobra. Després va repassar uns documents i encara va tenir temps per jugar amb el gos al jardí. En fer-se hora, es va acomiadar de la seva dona i se'n va encaminar a replegar el seu company. El trajecte el va fer molt lent, ja que anava gaudint del paisatge tot mirant de treure's de damunt el nerviosisme que tenia des de dos dies abans.
En arribar a la casa del Miquel a Martí el va sorprendre trobar a aquest barallant-se al carrer amb un gos. Es va apropar i va descobrir que estaven barallant-se per un lloro que duia el gos a la boca. Evidentment el lloro no tenia gaire bona pinta. Al final, tant van tirar els dos que Martí es va quedar amb el cos i el gos; que va sortir per potes, amb el cap.
Es pot saber a que jugues?
Doncs resulta que ahir se'm va morir el lloro i li vaig fer un soterrament digne al jardí ficant-hi una xicoteta làpida. Doncs aquest matí, estava mirant per la finestra mentre desdejunava i he vist al cabró del gos del veí profanant la tomba. De seguida he eixit i he arribat a temps per evitar que s'enduguera el cos. Però com veus m'ha deixat el 'Tito' a mitges.
Aquesta historia va sobresaltar el Martí.
Pe.. però.. tu et dones conter de que acabes de fer malbé una altra llegenda urbana?
Com? Açò és també una llegenda urbana? Ja, ja, ja.
Clar, segons la llegenda el teu veí devia haver vist a sa casa al seu gos jugant amb el lloro i, afrontat per la situació i, preocupat pel que tu podries dir-li, decidiria anar a la gàbia que tens al jardí i ficar-lo a dintre com si res hagués passat. Llavors tu arribaries a casa i et trobaries en que el mateix lloro que tu mateix havies soterrat ara tornava a ser a la gàbia i hagueres anat a casa del veí espantat a contar-li lo ocorregut.
Ja, ja, ja. Que curiós no?
Miquel va trobar molt graciosa la situació, però no cal dir que les supersticions de Martí es van disparar i va començar a fer-li nosa aquell viatge que havia de fer amb el seu company.
Qui condueix?
Podries conduir tu no fora cas que em creue per la carretera al Rei en moto i l'atropelle- Va contestar en to burlesc el Miquel.
Martí no li va riure la gracia i se'n va encaminar al seient del conductor per tal de començar el viatge cap a l'aeroport on hi havia el avió que havien d'agafar per anar a la reunió a Caracas.
El viatge fins l'aeroport no va ser llarg, però a Martí se li va fer una mica pesat ja que, com tantes altres vegades, Miquel va anar contant-li histories de les seves conquestes femenines. I es que Miquel era tot un Don Juan. Mai cap parella li havia durat més de dos mesos i li encantava pregonar als quatre vents les seves històries de llit. Martí per la seva banda feia deu anys de casat i li agradava poc la festa i menys encara passar-se la nit darrere de unes faldes.
Dues hores més tard estaven en ple vol amb destinació a la capital de Venezuela. Matí va aprofitar el viatge per descansar però el seu company va estar molta estona lligant amb una actriu famosa que viatjava al seient del costat. El viatge va anar transcorrin entre rialles d'un i de l'altra i en un moment donat que Martí estava fent una becada, es va despertar i no va veure ni el seu company ni la actriu als seus seients. Convençut de que estaven fent alguna animalada Martí es va tornar a dormir, però de seguida el va despertar el seu company.
Buff, no et pots imaginar el que m'acaba de passar.
Martí es temia el pitjor.
Resulta que estava xarrant amb l'actriu aquesta i amb els jijis i els jajas hem acabat entrant tots dos junts al servei per tal de mantenir una relació d'eixes que saps que m'agraden tant. Doncs en plena feina una mamella m'ha explotat en tota lacara i me la ha omplit d'una substància molt viscosa. Jo en donat un bot enrere acollonit però l'actriu m'ha explicat que es tractava de silicona. Quina rialla m'ha agafat, se li ha explotat una mamella! Ara que, a la xica no li ha fet molta gracia que em rigués tant, però que més podia fer? Ara està al bany encara mirant de dissimular l estrèpit.
.
Martí va desitjar que aquell fos l'últim viatge junts.
Però tu tens un imant per a les llegendes urbanes o tot açò és una broma?
Home, trobe que tot açò es una casualitat. No veig perquè li hem de donar més importància.
Que no li donem importància? Però si no hi ha una altra persona en el món que li passen les coses que et passen a tu. Estic segur que açò no pot acabar gens be.
La resta del viatge va transcorre amb aquesta discussió. Miquel no entenia el que ell considerava una extrema superstició del Martí i aquest se'n feia creus per a que no passes res a aquell viatge.
En arribar a l'aeroport de Caracas a les deu del matí hi havia una comissió representativa dels seus socis al país sud-americà que els esperava per acompanyar-los a deixar les maletes a l'hotel i a fer una primera pressa de contacte abans de dinar. Per la vesprada tindrien més reunions i en fer-se d'hora van acordar suspendre per aquell dia la feina i reprendre-la al dia següent.
En sortir a buscar els taxis uns companys americans es van oferir a mostrar-los la nit a la capital
La iniciativa va ser considerada de diferent manera per part dels dos companys. Així, Mentre a Miquel li va encantar la idea, Martí va demanar que el duguessin a l'hotel al·legant que estava cansat.
Així doncs, després de deixar al Martí a l'hotel, Miquel i els americans varen anar a una festa privada a una villa a les afores de la ciutat. A la festa la majoria de gent eren estrangers, però hi havien també alguns veneçolans de classe alta. Com de costum, Miquel va començar molt prompte a castigar el seu fetge amb l'alcohol i es va divertir mostrant als americans la seva habilitat per ingerir més ron que ningú. Una vegada Miquel havia pres més del que havia de prendre va començar a contar-li acudits a la gent, sempre li ha agradat ser l'anima de la festa, i no va tardar en guanyar-se la simpatia de tots els assistents. Així, dues hores més tard ja coneixia a tota la gent. Peró a la una de la matinada, va divisar el rostre d'una dona qe no havia vist encara. Era una morena alta, amb els ulls negres com la foscor i tenia un cos que era impossible que li passara desapercebut a ningú. Davant la seva sorpresa, l' estranya es va apropar a ell i el va convidar a una copa. Mentre bevien, la dona morena va mostrar el seu interès en la procedència del valencià i amb els seus llavis sugerents, va demanar que li ensenyes la llengua valenciana, donat que la considerava molt sensual.
En acabar la seva copa, Martina, que es com s'anomenava la bellesa l'hi va dur un còctel especial que asegurava que era tradicional del seu país. El còctel estava bo, molt bo, però poc a poc Miquel va anar perdent el control d'ell mateix.
Mitja hora més tard els socis americans van decidir abandonar la festa i tornar a l'hotel, però no trobaven el Miquel per ningun lloc. Van preguntar tots els assistents però ningú no hi sabia res. Després de buscar i buscar un convidat que tornava a la casa després d'haver donat una volta per el jardi va dir que el soci valencià havia sortit feia una bona estona amb una preciositat morena i, entre rialles, els americans se'n varen anar tranquils.
Al dia següent al migdia, Miquel obria els ulls a l'habitació d'un hospital. Se sentia molt debil i notava molt dolor al cos. Al seu costat va veure al Martí que de seguida se li va apropar.
Que m'ha passat?
Encara no ho se. Aquest matí t'han trobat tirar sota un pont enmig d'un toll de sang. T'han dut ràpidament a l'hospital i han pogut localitzar-me gracies a una tarjeta meua que duies a la americana. Jo acabe d'arribar però tan sols se que fa dos hores que has eixit del quiròfan i que et tenen en observació. No se que t'han fet. Que et va passar anit?
Doncs realment no recorde res des de que vaig entrar amb els americans a una festa.
En eixe moment es va obrir la porta de l'habitació i va entrar un metge. Els dos companys s'el van quedar mirant expectants per veure el que els anava a dir.
Hola, bon dia. Com es troba.
Doncs adolorit i confós. Que m'ha passat.
Li ho explicaré tot el millor que puga. Aquest matí vostè ha ingressat d'urgència en aquest centre després de que un ciutadà el trobés baix d'un pont sagnant per una ferida mal cosida a la zona lumbar. Immediatament l'hem fet entrar al quiròfan i després d'un examen mèdic hem descobert una cosa molt estranya que no havíem vist mai. Sap qui li ho ha pogut fer.
No ho se. No recorde res.
Li hem trobat una substància estranya a la sang devien harer-lo dorgat.
Però per favor diga'm que han trobat.
Com li he dit es una cosa que no havia vist mai. Aquest matí quan hem tornat a obrir la ferida per revisar-ho hem trobat que vosté ara mateix te tres ronyons!!!
Carta d’un pacient disconforme amb el tracte rebut a una mútua, a la direcció d’aquesta.
En xxx a 17 de Gener de 2007
Jo, xxxxxxxxxxx amb DNI xxxxxxxx, pacient de la mútua xxxxxxx en la seva delegació de xxxxxx em dirigisc a vostès amb la intenció d'expressar-los la la meva disconformitat amb l'atenció rebuda per la seva empresa.
Els expose els fets.
El dia 08/08/2007 vaig patir un accident de treball produint-me una amputació del braç esquerre i de la cama del mateix costat. Immediatament en acudir a la seva mútua s'em va enviar a l'hospital xxxx de València amb els dos membres amputats a dintre d'una especie de nevera.
El mateix dia soc intervengut d'urgència pel doctor xxxxxxxxxx i quan desperte de la mateixa soc informat de que ha sigut un èxit total.
El dia 18/08/2007 abandone l'hospital amb el braç i la cama totalment envenats.
El dia 18/10/2007 torne al mateix hospital per que se'm tregui les escaioles i se'm faça una primera valoració de l'estat dels meus membres. Quina es la meva sorpresa quan després de treure'm les escaioles i els punts de sutura descobrisc que la meva cama i el meu braç estan ben units al meu cos amb les posicions intercanviades. Les infermeres m'indiquen que l'operació ha sigut un èxit i que si tinc qualsevol qüestió no dubte en preguntar-li-ho al operador en la seva consulta.
El dia 19/08/2007 a la consulta del operador aquest em mostra la seva total satisfacció per la readaptació dels membres amputats de nou al meu cos. Li expose la meva preocupació per la disposició actual dels membres i em respon que estiga tranquil, que es normal que després d'una operació tant important es normal que note coses estranyes però que amb la rehabilitació tot millorarà. Abandone la consulta contrariat però confiant amb les paraules del doctor donada la meva nul·la formació en medicina.
El dia 20/08/2007 comence la rehabilitació al centre de la mútua i torna la meva preocupació al observar les cares de sopressa de totes les persones presents incloent-hi la fisio que m'ha de tractar. Em diu que no em preocupe de res. Que ha partir d'ara tindre consultes periòdiques amb el trauma del centre i que ell m'orientarà en tot el que necessite i velara per la meva total recuperació.
El dia 05/09/2007 a la consulta del trauma aquest em demana paciència en la fase de recuperació i m'indica que ell confia plenament en la paraula del operador i que si ell ha dit que em recuperaré totalment així serà.
El dia 05/11/2007 el trauma m'informa que donat que la operació ha sigut molt delicada per la gravetat d
e l'accident potser no recupere la total normalityat dels meus membres i es possible que em quede alguna secuela.
Davant la meva preocupació per el canvi de criteri del trauma decidisc visitar altre trauma per que em doni una segon opinió. La recerca resulta un fracàs donat que ningun trauma accepta donar-me una valoració distinta a la donada per un company.
El dia 15/11/2007 el trauma m'informa de que ell considera que estic preparat per reincorporar-me a la feina i de que es disposa a donar-me l'alta i a enviar-me a un tribunal per a que valoren les meves secueles i em donen una indemnització d'acord amb aquestes. Li expresse la meva total disconformitat amb aquesta decisió donat que amb el braç i la cama intercanviats de lloc em resulta impossible reincorporar-me a la meva feina. Aquest m'informa que davant la meva intranquilitat s'em realitzaran les proves necessaries per comprovar el meu estat.
El dia 16/11/2007 em fan unes radiografies. Aquestes verifiquen que els ossos han consolidat correctament.
El dia 25/11/2007 se'm practica un TAC El informe resultant informa que el tornillos emprats per ajudar a ajuntar els membres es troben correctament instal·lats.
El dia 02/12/2007 em fan una ressonància magnètica. El resultat d'aquesta es incomplet ja que els tornillos dificulten aquesta prova. A les zones correctament avaluades no es troba cap indici de tendinitis.
El dia 05/12/2007 em fan uns anàlisis d'orina, de sang i de defecacions que demostren que no tinc cap infecció vírica.
El dia 10/12/2007 em fan una mamografia que determina que no tinc càncer de mama
El dia 15/12/2007 em fan una prova d'embaraç que demostra que no estic embarassat.
El dia 20/12/2007 amb tots els resultats a la ma el trauma resol donar-me l'alta per tal de que em reincorpore a la feina. Donat que el meu problema encara no està resol proteste aquesta decisió. El trauma m'acusa de voler allargar la baixa per no voler treballar. Argumenta que els resultats de les proves demostren que res m'impedeix treballar. Davant les meves repetides queixes de que no puc anar pel món amb un peu i una ma intercanviats, el trauma em raona que els ximpanzés no tenen gaire definit les mans i els peus i ho duen prou be. Em pregunta que si considere que soc inferior a un ximpanzé. Que puc exercitar la ma pelant plàtans.
Eixe mateix dia, parle amb el gerent de la mútua per demanar-li que em proporcione una visita a un altre trauma per tal d'obtenir una segona opinió, ja que considere que estic en el meu dret d'exigir-ho.
El dia 21/12/2007 acudisc al doctor que em va operar per vore si continua mantenint l'opinió de que les meves extremitats tornaran a la normalitat i de que valore si tinc que canviar el mètode de rehabilitació. Aquest consulta unes plaques de rajos x meves i em respon que la seva feina es únicament vigilar que els ossos consoliden bé i, com estan ben consolidats, la seva feina ha acabat i es assumpte de la mútua donar altes o baixes.
La meva disconformitat amb el alta donada per la mútua respon a que és un sense trellat que pretenguen que em reincorpore a la feina amb el meu estat. Exigisc que es torne a valorar el meu cas per analitzar el motiu del meu estat actual. Estic disposat a passar una altra operació so aquesta assegura que torne a la normalitat. La meva intenció no és allargar injustificadament la meva baixa, al contrari, demane el tracte que em meresc per tal de obtenir un estat satisfactori per tornar a desenvolupar la meva feina. A més exigeisc que, tal com li vaig demanar al gerent de la mútua, em siga assignat un altre trauma que valore el meu cas.
Espere noticies seves. Atentament.
Xxxxxxxxxx
Resposta de la direcció de la central de la mutua.
Estimat xxxxxxxx.
Acabem de llegir la seva carta protesta i després d'analitzar be la situació i parlar en els especialistes que han tractat amb vostè, hem arribat a la conclusió que el que ha ocorregut ací es degut a una deficiència amb la comunicació de la mútua cap a vostè. El seu accident va ésser un accident molt greu i havíem d'haver-li informat que el més segur era que anara a quedar-se amb seqüeles. Com entendrà la missió de la mútua es la de recuperar els nostres pacients per a que puguen seguir desenvolupant la seva feina. No obstant, hi han ocasions que els pacients poden no reincorporar-se a la feina al 100% de les seves capacitats degut a seqüeles que no es poden evitar. Em repassat l'actuació del trauma i creguem que ha fet totes les proves que estaven a la seva ma per assegurar-se que vostè està apte per a seguir amb la seva feina i vida normal. Entenem a més que hauria d'estar-nos agraït ja que, gracies a una gran operació del nostre operador, el senyor xxxxxxx, ara vostè gaudeix d'una estructura capicua en el que a les seves extremitats es refereix i que açò el permet ser més polivalent.
Esperant haver solucionat la seva angoixa. El director de la mútua.
Es divendres i, al fer-se les dues i mitja, Vicent acaba la seva jornada laboral i s'enfila cap al vestuari després de passar-li el torn al company que l'havia de substituir. Al arribar hi han dos companys rient i comentant el plan per a eixa mateixa nit. Vicent entra i sense fer gaire cas obre la seva taquilla i en treu una motxilla que conté les seves coses. La intenció de Vicent es passar desapercebut però quan surt cap a fora el criden.
- Ei, Hobbit, vols venir aquesta nit amb nosaltres o has de salvar algun regne màgic?
Vicent els ignora i al tancar la porta sent com esclaten a riure. L'apel·latiu de Hobbit li'l van treure perquè es molt aficionat al jocs de rol i es molt poc agraciat (es diu que el metge que va atendre a sa mare quan va nàixer el va deixar caure al piso i després va donar-li el pesam a la família). A Vicent no li importa que es riguen d'ell. De normal te prou en arribar a casa i tancar-se a la seva habitació (el seu mon “real”) i ficar-se a jugar a un joc per Internet que es desenvolupa a un món imaginari, on es representat per un elf i on la seva missió es guardar el pont del riu Thele. Cada cop que un altre jugador s'apropa i intenta creuar-lo ell el fica a prova amb tres preguntes que precisen d'una ment cultivada i neta per encertar les respostes i poder creuar el pont. La gent es pregunta com pot ser feliç emprant la meitat de la seva vida en jugar a un joc de rol però al·lucinarien més si saberen que el mol borinot passa hores i hores aturat davant del pont esperant que passe algú, (la mitja es de un viatger cada tres dies) però així es com ell es feliç. Cada cop que agafa vacances a l'estiu va directe de la feina al supermercat per comprar provisions per tot l'estiu i es tanca a casa per tornar a sortir al finalitzar l'agost. El primer dia de treball se'l pot veure anant a treballar amb roba d'hivern per tal de que el sòl no ferisca la seva pell poc acostumada.
Vicent es un ésser totalment solitari. Tan sols es relaciona amb algú un cop cada dos mesos quan va a jugar al rol de tauler a casa d'un paio que es fa anomenar 'el rei de les fades' i fa de mestre del joc. Allí acudeixen també tres xics i una xica. Ningú sap res dels altres, ni tan sols el nom real seguint les normes sagrades del joc. De fet el nom que fica a la porta del pis i al timbre del portal es el de “rei de les fades”. Açò, es clar, ha ocasionat diversos problemes al amo del pis com, per exemple, una vegada que va ser seleccionat per ser president de taula a unes eleccions locals. Quan la policia es va presentar a sa casa va dir que el rei Dorso s'equivocava enviant-li els seus soldats i va passar la nit al calabós fins que es van adonar que necessitava ajuda mèdica. En alguna altra ocasió se li ha omplit el pis d’ossos (gais peluts) que acudien pensant que el nom feia referència a un club d’alterne per homosexuals.
Normalment mentre Vicent camina per el carrer camina com espantat tot mirant en totes les direccions vigilant que ningú el segueix (és una de les manies que te) però avui te la ment ocupada, des de fa unes setmanes xateja amb una noia per Internet que va conèixer a un xat de cors solitaris. Ell mai s'havia plantejat tindre una parella però un dia va caure malalt i es va sentir molt sòl, (també va tenir por de morir i que ningú es fes càrrec del pont del riu Thele). Com que ell mai surt de casa i li incomoda la gent normal que tan sols parla de trivialitats i es preocupa per coses sense importància va haver de recorre a Internet. La idea li va parèixer fabulosa ja que no havia de sortir de casa.
Amb la ocurrent descripciò que va ficar d’ell mateix no va tardar en tindre una amiga. La seva descripció deia: Xic alt, fornit, guapo i intel·ligent busca noia per mantindre amistat i el que sorgeixca. La descripció de la noia no es quedava enrere: Noia rossa, simpàtica, amb mesures de model i ulls blaus busca un cor solitari.
Amb el temps es van anar fent amics i ho passaven molt be xatejant junts. No s’havien enviat cap foto perque esperaven trobar-se un dia en persona i que fins eixe moment es mantingués la intriga.
A Vicent aquesta terapia li va anar be. Mai s’havia obert tant a una persona i s’adonava que quan parlava amb la seva cibernovia tenia sensacions que el rol no li podia produir.
Ell vivia a València i ella a Anna i quant tot just feia quatre mesos que xatejaven, consideraven que ja es coneixien prou be com per a tindre una cita en persona.
El dia de l’esperada cita era un dissabte de vesprada. Havien quedat en trobar-se a l’estació del Nord a València i com mai s’havien vist ell havia de dur una rosa a la ma i ella un llibre de Edgar Allan Poe (quanta originalitat). De totes formes, per si hi havia molta gent Havien quedat en vores a l’interior d’una màquina de fer fotos de carnet.
Ell va arribar amb deu minuts d’antelació i estava molt nerviós. Potser s’havia equivocat aïllant-se del món d’eixa manera. Ara estava a l’estació de tren envoltat de gent i es sentia molt be. Li agradava el murmuri de la gent, el anar i vindre dels passatgers, les rialles, la varietat de tribus urbanes que veia... Estava tant feliç que res podia fallar amb la seva cita.
Enmers en aquesta sobredosi de felicitat, Vicent va entrar a la màquina de les fotos per esperar la seva parella. Mentre esperava es va mirar a l’espill i li va fer gracia veure com havia canviat en els últims quatre mesos. No semblava ell, amb un polo llis que substituïa la seva camiseta de Star Trek, amb el pèl mig pentinat i amb aquella expressió que tan poques vegades havia vist a la seva cara, un somriure,.
De sobte va sentir passes i per baix de la cortina va veure una sombra que s’apropava. Havia arribat el moment. Es va correr la cortina i... Va aparèixer un cocodril!!!
Vicent va caure al piso espantat i mentre queia va veure un llibre de Edgar Allan Poe a una de les potes del horrible ser. Ja al piso va sentir com el animal es dirigia a ell:
- No exageres que tu tampoc eres alt, guapo i fornit.
