Castellano Valencià
Castellano Valencià
Aquesta es una historia verdadera que li va ocorre al amic d'un amic meu. En una nit fosca amb una tronada prou important, dos homes de negocis tornaven d'una reunió per una carretera secundaria. La reunió havia acabat aviat, pel que els dos companys havien aprofitat per anar a un bar abans de tornar a casa. Martí, que conduïa el cotxe, tan sols havia begut cervesa sense alcohol ja que, mai bevia si havia d'agafar el cotxe. Miquel, per altra banda, duia una castanya important i anava tot el viatge contant acudits. Al principi Martí el va trobar molt graciós i se'n reia, però al cap de mitja hora Miquel havia començat a repetir-se i començava a ser prou pesat.
Martí va agafar una sortida de l'autopista i va entrar en una carretera secundaria on de normal era estrany creuar-se amb ningú. Mentre el seu company continuava fent els mateixos acudits de tota la nit, Martí havia optat per ficar un cd de música per tal de deixar d'escoltar-lo.
Amb la musica de l'orquestra simfònica de Viena apagant la veu del company es va fer prou més fàcil el viatge perquè, a més, el trajecte era prou avorrit. La carretera era una successió de rectes llarguísimes amb alguna curva cada molt de temps i, a més, no hi havien cases prop, només foscor.
Després de la recta més llarga, Martí sabia que venia una curva perillosa, per això va començar a disminuir la velocitat prou abans d'arribar-hi. Hi havia que anar molt en comte per aquesta carretera, ja que la monotonia d'aquesta havia fet refiar-se a molta gent i confiar-se i s'havien comés diversos accidents mortals.
Martí va agafar per fi la curva amb una velocitat molt prudent tot i que se la coneixia de memòria, però a la meitat d'aquesta va tenir un ensurt, una xica jove feia autostop baix la pluja. Les rodes del cotxe van cridar i aquest es va aturar davant mateix de la noia.
Miquel va protestar per la frenada ja que ell no havia vist la xica, però al veure Martí tot blanc mirant cap a la seva finestra, es va girar per veure el que estava mirant. No hi veia res, donat que la pluja queia amb molta força, així que va baixar el cristall per mirar a fora del cotxe. Quan va treure el cap va veure una noia jove d'uns vint anys, amb un cabell negre i llarg que li tapava la cara i, malgrat l'aigua que queia, estava totalment inmòvil.
El cor de Martí va semblar que s'aturava, però Miquel no es va inmutar i va voler fer-se el simpàtic amb la jove.
Uf, que por! No seràs la xica de la curva, no?
La xica va donar un pas enrere i en alçar el cap va deixar veure entre els cabells negres un rostre blanc i molt pàl·lid.
Vinga munta i així ens contes com vas tenir l'accident.
Després d'aquestes paraules la xica va escridassar “Imbècil!” i va desapareixer davant els seus ulls.
El cos de Miquel va cremar tot l'alcohol en un segon mentre Martí xafava fort l'accelerador i sortia de la curva a tota pressa amb el risc de patir una accident, donada la velocitat , que no es va produir.
Estàs boig? Tu saps el que acabes de fer? Acabes d'amoïnar un esperit!.
Joder, que jo també m'he dut un bon ensurt. Accelera i no pares fins arribar a casa
Tranquil que no ho faré.
Van tardar cinc minuts en tornar a obrir la boca, fins que Miquel va esclatar a riure.
Ja, ja, ja. Es la segon llegenda urbana que desbarate.
Com?
Si. que es la segon llegenda urbana que desbarate.
Pots explicar-te millor?
Clar. Ocorre que, quan era menut vivia a la casa dels meus avis al camp sense llum elèctrica i una nit, mentre ma mare anava a donar-me el pit, una serp es va interposar entre ma mare i jo per tal de beure la llet de ma mare. Però, segons conta ma mare, jo vaig agafar la serp com si fora una joguina i la vaig llançar al terra. Ma mare en adonar-se'n va escridassar i la serp va mirar de fugir per on havia vingut però el gos de la casa la va matar.
I et fa gracia això?
Home, es curiós.
Martí no volia parlar més del assumpte. Ell havia sigut tota la vida molt supersticiós i no li agradaven res aquestes histories estranyes. A més, estava encara massa asustat per haver vist un fantasma i tan sols tenia ganes d'arribar a casa.
Miquel era molt diferent. A ell, com que la vida sempre li havia vingut de cara, li agradava riure-se'n de tot. Li donava poca importància a les coses més importants i a la inversa. Per això, l'encontre que havia tingut havia acabat resultant una anècdota graciosa per ell.
En arribar a la casa del Miquel, Martí li va demanar que mirara de no fer gracies de l'assumpte i aquest va acceptar, tot rient. Una vegada Miquel s'havia acomiadat i havia tancat la porta del cotxe, Miquel s'en va recordar de que havia de fer-li memòria al seu company del proper viatge i el va cridar mentre baixava la finestra.
Ei! Recorda que demà passat vindre a les vuit a replegar-te i se'n anirem a la reunió a Caracas.
El cotxe va sortir sense esperar la resposta. El seu conductor volia arribar a sa casa el més aviat possible. Aquella seria una nit molt llarga per ell. No seria així per l'altre implicat en la historia que, de forma ben distinta, quedaria dormit en caure al llit.
Dos dies després, i molt més tranquil, Martí es va llevar molt d'hora per tal de no fer tard a la cita amb el Miquel. Va esmorzar amb molta tranquil·litat ja que tenia temps de sobra. Després va repassar uns documents i encara va tenir temps per jugar amb el gos al jardí. En fer-se hora, es va acomiadar de la seva dona i se'n va encaminar a replegar el seu company. El trajecte el va fer molt lent, ja que anava gaudint del paisatge tot mirant de treure's de damunt el nerviosisme que tenia des de dos dies abans.
En arribar a la casa del Miquel a Martí el va sorprendre trobar a aquest barallant-se al carrer amb un gos. Es va apropar i va descobrir que estaven barallant-se per un lloro que duia el gos a la boca. Evidentment el lloro no tenia gaire bona pinta. Al final, tant van tirar els dos que Martí es va quedar amb el cos i el gos; que va sortir per potes, amb el cap.
Es pot saber a que jugues?
Doncs resulta que ahir se'm va morir el lloro i li vaig fer un soterrament digne al jardí ficant-hi una xicoteta làpida. Doncs aquest matí, estava mirant per la finestra mentre desdejunava i he vist al cabró del gos del veí profanant la tomba. De seguida he eixit i he arribat a temps per evitar que s'enduguera el cos. Però com veus m'ha deixat el 'Tito' a mitges.
Aquesta historia va sobresaltar el Martí.
Pe.. però.. tu et dones conter de que acabes de fer malbé una altra llegenda urbana?
Com? Açò és també una llegenda urbana? Ja, ja, ja.
Clar, segons la llegenda el teu veí devia haver vist a sa casa al seu gos jugant amb el lloro i, afrontat per la situació i, preocupat pel que tu podries dir-li, decidiria anar a la gàbia que tens al jardí i ficar-lo a dintre com si res hagués passat. Llavors tu arribaries a casa i et trobaries en que el mateix lloro que tu mateix havies soterrat ara tornava a ser a la gàbia i hagueres anat a casa del veí espantat a contar-li lo ocorregut.
Ja, ja, ja. Que curiós no?
Miquel va trobar molt graciosa la situació, però no cal dir que les supersticions de Martí es van disparar i va començar a fer-li nosa aquell viatge que havia de fer amb el seu company.
Qui condueix?
Podries conduir tu no fora cas que em creue per la carretera al Rei en moto i l'atropelle- Va contestar en to burlesc el Miquel.
Martí no li va riure la gracia i se'n va encaminar al seient del conductor per tal de començar el viatge cap a l'aeroport on hi havia el avió que havien d'agafar per anar a la reunió a Caracas.
El viatge fins l'aeroport no va ser llarg, però a Martí se li va fer una mica pesat ja que, com tantes altres vegades, Miquel va anar contant-li histories de les seves conquestes femenines. I es que Miquel era tot un Don Juan. Mai cap parella li havia durat més de dos mesos i li encantava pregonar als quatre vents les seves històries de llit. Martí per la seva banda feia deu anys de casat i li agradava poc la festa i menys encara passar-se la nit darrere de unes faldes.
Dues hores més tard estaven en ple vol amb destinació a la capital de Venezuela. Matí va aprofitar el viatge per descansar però el seu company va estar molta estona lligant amb una actriu famosa que viatjava al seient del costat. El viatge va anar transcorrin entre rialles d'un i de l'altra i en un moment donat que Martí estava fent una becada, es va despertar i no va veure ni el seu company ni la actriu als seus seients. Convençut de que estaven fent alguna animalada Martí es va tornar a dormir, però de seguida el va despertar el seu company.
Buff, no et pots imaginar el que m'acaba de passar.
Martí es temia el pitjor.
Resulta que estava xarrant amb l'actriu aquesta i amb els jijis i els jajas hem acabat entrant tots dos junts al servei per tal de mantenir una relació d'eixes que saps que m'agraden tant. Doncs en plena feina una mamella m'ha explotat en tota lacara i me la ha omplit d'una substància molt viscosa. Jo en donat un bot enrere acollonit però l'actriu m'ha explicat que es tractava de silicona. Quina rialla m'ha agafat, se li ha explotat una mamella! Ara que, a la xica no li ha fet molta gracia que em rigués tant, però que més podia fer? Ara està al bany encara mirant de dissimular l estrèpit.
.
Martí va desitjar que aquell fos l'últim viatge junts.
Però tu tens un imant per a les llegendes urbanes o tot açò és una broma?
Home, trobe que tot açò es una casualitat. No veig perquè li hem de donar més importància.
Que no li donem importància? Però si no hi ha una altra persona en el món que li passen les coses que et passen a tu. Estic segur que açò no pot acabar gens be.
La resta del viatge va transcorre amb aquesta discussió. Miquel no entenia el que ell considerava una extrema superstició del Martí i aquest se'n feia creus per a que no passes res a aquell viatge.
En arribar a l'aeroport de Caracas a les deu del matí hi havia una comissió representativa dels seus socis al país sud-americà que els esperava per acompanyar-los a deixar les maletes a l'hotel i a fer una primera pressa de contacte abans de dinar. Per la vesprada tindrien més reunions i en fer-se d'hora van acordar suspendre per aquell dia la feina i reprendre-la al dia següent.
En sortir a buscar els taxis uns companys americans es van oferir a mostrar-los la nit a la capital
La iniciativa va ser considerada de diferent manera per part dels dos companys. Així, Mentre a Miquel li va encantar la idea, Martí va demanar que el duguessin a l'hotel al·legant que estava cansat.
Així doncs, després de deixar al Martí a l'hotel, Miquel i els americans varen anar a una festa privada a una villa a les afores de la ciutat. A la festa la majoria de gent eren estrangers, però hi havien també alguns veneçolans de classe alta. Com de costum, Miquel va començar molt prompte a castigar el seu fetge amb l'alcohol i es va divertir mostrant als americans la seva habilitat per ingerir més ron que ningú. Una vegada Miquel havia pres més del que havia de prendre va començar a contar-li acudits a la gent, sempre li ha agradat ser l'anima de la festa, i no va tardar en guanyar-se la simpatia de tots els assistents. Així, dues hores més tard ja coneixia a tota la gent. Peró a la una de la matinada, va divisar el rostre d'una dona qe no havia vist encara. Era una morena alta, amb els ulls negres com la foscor i tenia un cos que era impossible que li passara desapercebut a ningú. Davant la seva sorpresa, l' estranya es va apropar a ell i el va convidar a una copa. Mentre bevien, la dona morena va mostrar el seu interès en la procedència del valencià i amb els seus llavis sugerents, va demanar que li ensenyes la llengua valenciana, donat que la considerava molt sensual.
En acabar la seva copa, Martina, que es com s'anomenava la bellesa l'hi va dur un còctel especial que asegurava que era tradicional del seu país. El còctel estava bo, molt bo, però poc a poc Miquel va anar perdent el control d'ell mateix.
Mitja hora més tard els socis americans van decidir abandonar la festa i tornar a l'hotel, però no trobaven el Miquel per ningun lloc. Van preguntar tots els assistents però ningú no hi sabia res. Després de buscar i buscar un convidat que tornava a la casa després d'haver donat una volta per el jardi va dir que el soci valencià havia sortit feia una bona estona amb una preciositat morena i, entre rialles, els americans se'n varen anar tranquils.
Al dia següent al migdia, Miquel obria els ulls a l'habitació d'un hospital. Se sentia molt debil i notava molt dolor al cos. Al seu costat va veure al Martí que de seguida se li va apropar.
Que m'ha passat?
Encara no ho se. Aquest matí t'han trobat tirar sota un pont enmig d'un toll de sang. T'han dut ràpidament a l'hospital i han pogut localitzar-me gracies a una tarjeta meua que duies a la americana. Jo acabe d'arribar però tan sols se que fa dos hores que has eixit del quiròfan i que et tenen en observació. No se que t'han fet. Que et va passar anit?
Doncs realment no recorde res des de que vaig entrar amb els americans a una festa.
En eixe moment es va obrir la porta de l'habitació i va entrar un metge. Els dos companys s'el van quedar mirant expectants per veure el que els anava a dir.
Hola, bon dia. Com es troba.
Doncs adolorit i confós. Que m'ha passat.
Li ho explicaré tot el millor que puga. Aquest matí vostè ha ingressat d'urgència en aquest centre després de que un ciutadà el trobés baix d'un pont sagnant per una ferida mal cosida a la zona lumbar. Immediatament l'hem fet entrar al quiròfan i després d'un examen mèdic hem descobert una cosa molt estranya que no havíem vist mai. Sap qui li ho ha pogut fer.
No ho se. No recorde res.
Li hem trobat una substància estranya a la sang devien harer-lo dorgat.
Però per favor diga'm que han trobat.
Com li he dit es una cosa que no havia vist mai. Aquest matí quan hem tornat a obrir la ferida per revisar-ho hem trobat que vosté ara mateix te tres ronyons!!!
