A Ontinyent en català!

Generalitat censura el web d'informació en valencià l'Avanç

16/08/2006

Notícia d'INDYMEDIA BARCELONA

El sistema de restricció de l'accés a pàgines que la Generalitat Valenciana on mana el PP estableix per a l'accés des del seu servidor a internet, ha censurat la columna de lliure publicació de la web lavanc.org des de hui dilluns.

L'Avanç ha emés una queixa al sistema de restricció, en la que es qualifica com a censura informativa, en un moment en què la seua és la web informativa més visitada en valencià al País Valencià, tal i com s'informava fa tan sols uns dies a aquesta mateixa plana.
Aquest sistema restringeix l'accés a webs considerades perilloses, obscenes, il·lícites i, pel que es veu, políticament díscoles, als punts d'accés a internet Disemina, instal·lats a la majoria d'Ajuntaments del País Valencià.

A més a més també es restringeix la visita a aquest webs a tots els accessos que es facen per línia facilitada per la Generalitat.
Fins ara aquesta restricció afectava sobretot a pàgines amb contingut pornogràfic i no es coneix altra censura de caràcter polític a webs d'informació en general.

De fet tant la pàgina d'EHAK, com Indymedia, per posar alguns exemples, romanen visibles en aquesta connexió.

L'Avanç Informació Lliure del País Valencià ha emés una queixa al sistema de restricció, en la que es qualifica com a censura informativa, en un moment en què la seua és la web informativa més visitada en valencià al País Valencià, tal i com s'informava fa tan sols uns dies a aquesta mateixa plana.

L'Avanç informació Lliure del País Valencià es reserva el dret a exigir responsabilitats a la Generalitat per aquest cas fragrant de censura informativa.

Cultura redueix les ajudes a llibres en valencià i augmenta un 30% les de castellà

11/08/2006

Ricardo Rodríguez, València

La quantia d'esta aportació, que es vehicula a través de la Direcció General del Llibre (DGL), arribarà als 173.570 euros en l'apartat destinat a la «producció de línies editorials en castellà», mentre que en 2005 va aconseguir els 128.190 euros, segons les dades aportades pel conseller Font de Mora la passada setmana, durant la presentació de la Memòria d'Activitats Culturals de 2005. En este període, les aportacions per a publicacions realitzades en valencià van arribar als 307.000 euros, mentre que per al 2006, segons les dades oferides per la DGL, s'han destinat 300.000 euros, amb la qual cosa no sols no s'augmenta la subvenció, sinó que disminueix.

Segons el director general del Llibre, Vicente Navarro de Luján, «el conjunt del pressupost per a ajudes 2006 ha augmentat un 7 per cent respecte al 2005, en termes generals». A més dels llibres en castellà, s'han beneficiat les associacions d'editors de la Comunitat Valenciana, que han passat de rebre 58.000 euros a fer-se amb més de 69.000 i les associacions de biblioteques, que han vist duplicada la seua subvenció, en passar dels 6.000 euros de 2005 als 12.352 destinats per a aquest exercici, sempre segons les xifres facilitades per la DGL, i recollides en l'Informe d'Actuació elaborat el passat mes de juny. En el mateix, es detallen també diverses aportacions realitzades per la conselleria de Cultura, i que s'han mantingut d'un any a un altre. Es tracta de les destinades a les associacions d'escriptors (30.000 euros); les associacions d'il·lustradors (20.910 euros) i les de tipògrafs (18.000 euros).
En total, en 2005, més de 80 associacions d'un o altre tipus es van beneficiar d'aquestes subvencions. Junt amb elles, en el pressupost de 2006, s'inclouen altres, com les ajudes per a la producció de llibres de caràcter professional, dotades amb 70.000 euros o els premis als llibres millor editats, amb 27.000.

Una guia de festes monolingüe
La guia turística que semestralment edita la conselleria de Cultura, i que recull les principals festes, museus i monuments de la Comunitat Valenciana, està disponible només en castellà. [...] «la intenció és posar en circulació com més prompte millor l'edició valenciana, després de la publicació de la realitzada en castellà». Curiosament, esta segona edició arribarà, segons estes mateixes fonts, a finals d'este mes d'agost, quasi fora ja de les dates de major afluència de turistes, principals destinataris d'esta publicació.
La situació d'este llibre, de més de 200 pàgines, contrasta amb la d'altres fullets, també editats per Cultura, com els titulats «Un altre oci», que sí s'ofereixen en format bilingüe.

Font: Levante-EMV

Però no només és trist que es vagen equiparant les subvencions al castellà (llengua en extinció com tots sabem) a les del valencià, sinó també la quantitat global destinada a l'ajuda a l'edició en valencià, 300.000 euros en 2006 (sense contar les de castellà). Comparem-les amb les quantitats destinades per la Generalitat de Catalunya segons esta noticia de 2005:

Cultura canvia el model d'ajut a l'edició en català
26-Gen-2005
Es canvia el suport genèric a les editorials i s'obre un nou programa de compres de les 356 biblioteques públiques.

Jordi Capdevila

BARCELONA
El departament de Cultura aplicarà el 2005 el nou sistema d'ajut al llibre en català, que es concreta en la compra de llibres pel servei de Biblioteques i un nou suport genèric a l'edició. La dotació total del 2005 serà de 3,2 milions d'euros enfront dels 2,1 milions del 2004.
La consellera de Cultura, Caterina Mieras, va anunciar ahir que ja s'ha aprovat el sistema d'ajut a l'edició en català que substitueix el suport genèric que havia funcionat fins ara. El nou ajut es canalitza en dos programes: un de suport genèric a l'edició, gestionat des de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), amb una quantitat d'1.700.000 euros, i un altre de sistema de compres restringit a la producció editorial en llengua catalana que gestionarà el servei de Biblioteques, amb 1.500.000 milions de pressupost. Amb aquests ajuts es pretén "fer créixer el nombre de títols en català, igualar les oportunitats per competir amb el llibre en castellà i aconseguir més difusió del llibre, és a dir, més lectors", va recalcar Mieras.

Assumpta Bailac, directora general de Promoció Cultural, va destacar que amb la política bibliotecària s'aconseguirà augmentar els lectors en català als 356 centres públics de lectura que hi ha a Catalunya. Cal ressaltar que el 2004 aquestes biblioteques van rebre 17 milions de visites i van prestar 10 milions de documents. El sistema de compres, adreçat específicament a les editorials en llengua catalana, permetrà que "les novetats arribin al mateix temps o abans que les edicions en castellà del mateix llibre", un handicap que fins ara creava una discriminació a favor del castellà en les grans obres d'autors traduïts. "Només cal dir que dels deu llibres més demanats a les biblioteques catalanes l'any passat només tres eren en català", va precisar. [...]

Font: http://www.normalitzacio.net/noticia/index.php?sec=noticia&n=1925

Un suc de taronja, per favor

10/08/2006

VÍCTOR BAETA I SUBIAS
La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, el valencià, cap persona, des d´Oriola a Vinaròs, té l´obligació d´entendre-la. La llengua de la metròpoli, el castellà, sí. A la Comunitat Valenciana -Regne o País- cap cambrer té l´obligació legal d´atendre´m quan li demane «Un suc de taronja, per favor» perquè cap llei l´obliga a entendre el valencià. Però si m´hi dirigisc en castellà i/o espanyol i li demane «Un zumo de naranja», llavors sí té l´obligació d´entendre´m i en conseqüència d´atendre´m.

Això diuen les lleis del nostre Estat de dret. La llei de la metròpoli, la Constitució monàrquica de 1978, ens diu: Artículo 3. 1. «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. 2.Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos».

El nostre estatut, la llei aprovada des de la metròpoli per als valencians, l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana, diu: Article 6. 1. «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L´idioma valencià és l´oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l´idioma oficial de l´Estat. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l´ensenyament del, i en, idioma valencià».

«Deber de conocerla», la llengua espanyola, el castellà, ens diu la Constitució de 1978. «Dret a conèixer-lo», l´idioma valencià, ens diu l´Estatut de la Comunitat Valenciana del 2006. Un idioma, pel que es veu, sense prou categoria per als legisladors que han redactat i aprovat l´estatut, perquè els ciutadans valencians no tenen el deure de conèixer-lo, i en conseqüència el dret a utilitzar-lo queda en no res. El legislador ens ve a dir: «Vostè parle com vullga, com si vol parlar en anglès o en xinès, i si li diuen que no l´entenen és el seu problema». No passa el mateix amb el castellà, perquè aquest sí que tot ciutadà valencià té l´obligació legal de conèixer-lo. Deure de conèixer-lo, el castellà; dret a conèixer-lo, el valencià. S´hauran quedat descansats! Perquè, algú em pot llevar el dret a conèixer l´anglès, el xinès o qualsevol altra llengua?

Així estan les coses per als indígenes valencians i la nostra llengua en el nostre territori: si els valencians volem parlar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana cap ciutadà resident en aquest territori té el deure d´entendre´ns. Davant d´aquesta actitud, emparada per la llei, els valencians tenim dues opcions: o donar mitja volta i renunciar a prendre un suc de taronja o doblar-nos davant del cambrer i fer-nos entendre amb la llengua de la metròpoli, que aquesta sí està obligat a conèixer-la. La situació s´agreuja quan en comptes d´un cambrer l´interlocutor és un funcionari de la metròpoli amb pistola, llavors no pots donar mitja volta, o et doblegues i parles en la llengua d´ells o se t´emporten.

Malgrat tot, hi ha un altre territori, sotmès també a la metròpoli, on els valencians sí que estem més reconeguts per les lleis que en la nostra pròpia Comunitat i on podem exercir la nostra valencianitat: Catalunya. I per què ho diem? Perquè a Catalunya, hui entra en vigor, després de la seua publicació al BOE (20-7-2006) un estatut, aprovat també en la metròpoli per als catalans que diu: Article 6. Apartat 2. «El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l´Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d´utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d´establir les mesures necessàries per a facilitar l´exercici d´aquests drets i el compliment d´aquest deure».

El dret i el deure de conèixer el català a Catalunya -diu l´estatut català-, és a dir el dret i el deure de conèixer, també, el valencià. Amb la qual cosa, si el mateix ciutadà valencià que demana «Un suc de taronja, per favor» en Vinaròs i el mateix cambrer que no té l´obligació d´entendre´l, creuen els dos el Sénia i es troben, posem per cas, en un restaurant de Cases d´Alcanar, i fet que la llengua catalana i l´ idioma valencià, -oh, sorpresa!- coincideixen, el cambrer que a Vinaròs no entenia el valencià, ara en Cases d´Alcanar el mateix cambrer tindrà el deure de entendre´l i de segur que entendrà al client valencià. Mira per on la llei que els catalans han aconseguit de la metròpoli va també a favor dels valencians que parlem l´ idioma valencià.

A Catalunya el català (el nostre valencià) està a la mateixa altura legal, té la mateixa categoria, que la llengua de la metròpoli, el castellà. A la Comunitat Valenciana, no; ací el castellà està per damunt de l´ idioma valencià. Qui ens anava a dir que caldria travessar el Sénia perquè els valencians, poguérem exercir la nostra valencianitat, poguérem demanar «Un suc de taronja, per favor» i no passar la ignomínia que ens diguen, com ens passa en la nostra terra valenciana, que no ens entenen quan parlem en valencià, l´ idioma que, segons diuen, tant estimen els que van pactar aquest estatut de vergonya, el president valencià Francisco Camps i el cap de l´oposició valenciana, el senyor Juan Ignacio Pla.

Algunes perles del passat...

10/08/2006

"He juzgado por conveniente, así por esto como por mi deseo, reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todos igualmente por las leyes de Castilla"
Felip V de Borbó (1707)

"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones"
Consejo de Castilla (Segle XVIII)


"Previniendo, se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos"
Felip V (Segle XVIII)


"El genio de los naturales (catalans) por lo general es , como siempre ha sido , amante de la libertad."
José Patiño , President de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno (1714)


"Solamente hablan en su Lengua Materna y ningún común (ajuntament) hasta ahora escribía sino es en Cathalán, sin practicarse el uso de la Lengua Española"

"Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano; que por estos y otros medios suaves se irá haciendo común en el Principado..."

José Patiño. President de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno."Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña". (1715)


"¿Por qué se ha de continuar la enseñanza del catecismo y oraciones en el vulgar catalán a los niños en la escuela? ¿No es esto cerrar la puerta al tesoro que esconde la lengua castellana?"
Jaime Villanueva. Capellà i escriptor valencià. (1802)


"En ningún teatro de España se podrán representar, cantar ni baylar piezas que no sean en idioma castellano"
Manuel Godoy. Ministre español. (1780)


"La introducción del lenguaje forastero es nota indeleble de haber sido vencida la nación a quien se despojó de su antiguo idioma"
Padre Feijoo (Segle XVIII)

Abans de començar...

10/08/2006

M'agradaria penjar ací unes paraules que de segur us arriben a l'ànima i així em permeten obrir aquest espai de crítica i reflexió amb l'enteniment de tothom. Raó de principis.

Cap ideologia no val una vida humana, rebutgem tota forma de violència.

Gràcies i endavant!